Ara fa dos anys, el desembre del 2016, a Gandesa hi va haver uns dies de molt fred, vent, boira i gebre. El paisatge es va transformar, era sobrenatural i màgic. Durant aquests dies, que van ser molts, vaig agafar la càmera i no vaig poder parar de fer fotografies, era fascinador i meravellós. Ametllers, oliveres i vinyes gebrades, el vent que havia convertit el gel en escultures i la boira que cobria el camp donant-li un aire misteriós. Era un Passeig en blanc i aquesta exposició és un homenatge al paisatge que tant estimo.
Hace dos años, en diciembre de 2016, en Gandesa hubo unos días de mucho frío, viento, niebla y escarcha. El paisaje se transformó, era sobrenatural y mágico.Durante estos días, que fueron muchos, cogí la cámara y no pude parar de tomar fotografías, era fascinante y maravilloso. Almendros, olivos y viñedos con escarcha, el viento que había convertido el hielo en esculturas y la niebla que cubría el campo dándole un aire misterioso. Era un Paseo en blanco y esta exposición es un homenaje al paisaje que tanto quiero.
Jo vaig tenir la sort de participar del procès de muntatge i n´estic molt content. Una exposició amb molta sensibilitat i que demostra la plena capacitat artistica de l´autora. Molta sort en les properes exposicions!!!
Me gustaLe gusta a 1 persona