Fangar efímer

Fangar efímer

Fa cent anys aquest paisatge no existia. On ara s’alcen les dunes estava només al mar. El delta de l’Ebre és el producte del xoc entre les aigües terroses que el riu llança al mar i les ones de la Mediterrània, aigua dolça, aigua salada, sorra, vent … L’última zona del delta que va sorgir és aquesta, la punta del Fangar ( fangar), que va créixer durant el segle vint.

Un territori inhòspit i llunyà, fora de perill gairebé de la intervenció humana, amb una forta identitat pròpia, estimulant i màgica. Oberta al mar, la seva platja ha estat forjada sàviament pels temporals, que han creat enormes dunes i llancen a la riba tot tipus de restes naturals i artificials per a conformar estranyes i canviants exposicions artístiques a l’aire lliure.

Barrizal efímero

Hace cien años este paisaje no existía. Donde ahora se alzan las dunas estaba solo el mar. El delta del Ebro es el producto del choque entre las aguas terrosas que el río arroja al mar y las olas del Mediterráneo, agua dulce, agua salada, arena, viento… La última zona del delta que surgió es esta, la punta del Fangar (barrizal), que creció durante el siglo veinte.

Un territorio inhóspito y lejano, a salvo casi de la intervención humana, con una fuerte identidad propia, estimulante y mágica. Abierta al mar, su playa ha sido forjada sabiamente por los temporales, que han creado enormes dunas y arrojan en la orilla todo tipo de restos naturales y artificiales para conformar extrañas y cambiantes exposiciones artísticas al aire libre.